A la muntanya o davant d'una emergència general, l'aigua és el primer. Pots passar setmanes sense menjar, però després de tres dies sense hidratar-te estàs acabat. El gran perill és que la deshidratació ennuvola el judici just quan més necessites pensar amb claredat. Per això, saber trobar-la i tractar-la és l'habilitat més important de qualsevol supervivent. Però ull: a la natura, l'aigua cristal·lina no és sinònim d'aigua potable. Beure sense tractar és comprar paperetes per a una infecció que et deshidratarà encara més ràpid.
On buscar: Llegint el paisatge Si et quedes sense reserves, el més fàcil és buscar punts baixos. L'aigua per gravetat sempre busca el fons de les valls. Si estàs en una zona seca, fixa't en la vegetació: un cordó d'arbres més verds o la presència de joncs i falgueres delaten aigua subterrània a poca profunditat; ahí toca cavar. Els animals també són bons guies: els camins de petjades que convergeixen avall solen dur a un abeurador, i les aus solen volar baix i en línia recta cap a l'aigua a la matinada i al capvespre.
Material necessari: Una pala xicoteta de campanya (o en el seu defecte, un pal resistent tallat en forma de cunya) per a cavar pous de marxa en llits secs de rius.
Opcions de recollida: Aprofita el que cau Si no hi ha rius ni fonts a prop, el teu millor aliat és el cel. Recollir aigua de pluja és l'opció més neta perquè no toca el sòl. Pots improvisar un recol·lector estenent una lona neta lligada a quatre arbres, deixant una pedra al centre per a crear un punt de goteig cap al teu recipient. Una altra tècnica de fortuna és el condensador de plàstic: embolica una branca frondosa d'un arbre viu amb una bossa de plàstic transparent i lliga-la fort; la transpiració de les fulles crearà aigua destil·lada al fons de la bossa després d'unes hores al sol.
Material necessari: Una lona impermeable, paracord i bosses de plàstic grans i transparents (les de brossa resistents serveixen perfectament).
El procés innegociable: Filtrar i potabilitzar Una vegada tens l'aigua, cal tractar-la en dues fases:
Fase 1: Filtratge mecànic (Treure el gruixut). L'objectiu és eliminar el fang, la sorra i els paràsits grans (com les amebes). Si l'aigua està molt tèrbola, improvisa un prefiltre passant l'aigua a través d'un mocador de cotó o una bandana per no embussar el teu equip principal. Després, usa un filtre de secció de membrana (tipus Sawyer).
Material necessari: Bandana de cotó, filtre d'aigua portàtil de supervivència i ampolles o bosses flexibles compatibles amb el filtre.
Fase 2: Purificació (Matar l'invisible). Els filtres portàtils normals eliminen bacteris, però els virus són tan xicotets que passen de llarg. Per a garantir-ho tens dues opcions operatives:
Bullir: És el mètode infal·lible. Porta l'aigua a una bullida forta durant almenys un minut complet (tres minuts si estàs a molta altitud). Això destrueix qualsevol virus, bacteria.
Pastilles potabilitzadores: Si no pots fer foc, les pastilles de diòxid de clor o clor medicinal són l'alternativa. Segueix les instruccions del fabricant (normalment una pastilla per litre) i respecta el temps d'espera (uns 30 minuts) abans de beure.
Material necessari: Un cassolet, marmita o tassa d'acer inoxidable o titani (que puga anar directe al foc), pastilles potabilitzadores de recanvi en el botiquí i un recipient net per a emmagatzemar l'aigua ja tractada.